Avís a navegants

He caigut a una altra secta d'internet i he creat el meu propi flog

Suposo que aniré abandonant aquest blog poc a poc perquè si ja em costa manetnir viu un blog, fer-ho amb dos ho veig impossible...

Apa, esper-ho que em llegiu allà.

Salut!

Qui és més culpable?

Avui he vist (per fi) la peli Omagh, Omagh és un petit poble d'Irlanda del Nord on el 15 d'agost de 1998 l'IRA-autèntic, una facció insurgent de l'IRA-provisional que no acceptava el procés de pau iniciat poc abans, va fer esclatar un cotxe bomba provocant 21 morts i la tira de ferits.
La pel·lícula tracta de la història del pare d'un dels morts que intenta que es descobrexi i es processi als autors de l'atemptat, la sorpresa vé quan poc a poc et vas adonant, juntament amb el protagonista, que tres governs tenien cpnsiècia de l'atemptat des d'almenys 11 dies abans: el govern de la República d'Irlanda, el britànic i el d'Irlanda del Nord i que cap dels tres governs(i policies i exercits) no van fer res per aturar la massacre.
Una historia semblant a l'atemptat de l'hipercor, on ETA va aviosar fins a ters cops de la col·locació de la bomba i on ningú va fer res per vitar l'atemptat.

Aquí es planteja la següent pregunta: qui és més culpable, qui comet l'atemptat o qui no fa res per evtar-lo?

Partint de la base que totes dues parts són culpable...

Mai ho podrem saber, per desgràcia.

Salut!

Una mort celebrada

Normalment la mort d'una persona no agrada a ningú, però quan es tracta d'algú que ha fet assassinar i segrestar milers de persones i que ha estat un dictador sempre és bona la noyícia de la seva mort...l'única llàstima és que hagi mort al llit i sense patir, per a aquesta genmt el millor que pot passar és que pateixin més que totes les seves víctimes juntes...

però anem al principi de la història, l'11 de setembre de 1977 l'exercit comandat pel general Pinochet es va sublebar amb el suport del govern dels EUA contra el govern democràtic de Salvador Allende, un govern que volia moure el país cap al socialisme.
Durant aquell dia el Palacio de la Moneda, seu del govern va ser bombardejat i Salvador Allende assassinat. A partir d'aquell moment cva començar una duríssima represió contra els moviments d'esquerres i/o democràtics. Hi va haver milers de segrestaments manats pel govern de Pinochet i milers de personers torturades i assassinades. Molta gent encara avui busca els seus familiars desapareguts.

En memòria de tota aquesta gent celebrem aquest dia i maleim el que pugui quedar del gran fill de puta.

VIVA CHILE!!

Salut!

Avorriment

La veritat és que fa dies que no em passa res digne de ser escrit per ací... Ciudadanos ha superat el PP en intenció de vot tal com ja m'esperava (dóno com a molt 8 anys de vida parlamentària al PP Catalunya), el Barça es juga la Champions d'ací un quart d'hora contra el Werder Bremen, per fi he acabat del tot el Treball de Recerca dels ous... res de nou vaja xD
Doncs res, dijous al vespre me'0n vaig a la bonica ciutat de Brusel·les, capital de Bèlgica i la Unió Europea i des d'allà aniré a visitar Amsterdam (barri oig i cofeeshops inclosos^^, llàstima que alguna cosa em diu que la meva familia no hi vol anar per això presisament xD) que té bona pinta i sembla que passaré fred de debò (que no feeeerd dadabòòòò com dirira en BioSaura)...

me n'oblidava, sembla que per fi el fill de puta de Pinochet estirarà la pota, espero que tingui una mort lenta i dolorosa. A Veneçuela Chavez segueix amb la seva revolució socialista guanyant ltre cop les eleccions i cada cop per més avantatge i Castro sembla que està a punt de fer companyia a Pinochet...

Res de nou sota la capa del cel vaja xDD

Salut!

Contra la violència domèstica!

Avui he rebut flors,

No és el meu aniversari, ni cap dia especial. Ahir a a la nit vam tenir la nostra primera disputa, em va dir moltes coses cruels que realment, em van ofendre. Però sé què n'està empenedit i no les va dir de debò, perquè avui m'ha enviat flors.

No és el nostre aniversari ni cap dia especial. Ahir em va llençar contra la pared i començà a ofegar-me. semblava un malson, però dels malsons en despertes i saps que no són reals.
M'he llevat aquest matí, adolorida i amb cops a tots dos costats, però sé què n'està empenedit, perquè avui m'ha enviat flors.

I no és el dia de Sant Valentí, ni cap altre dia especial. Ahir em pegà i m'amenaçà de mort; ni el maquillatge, ni les mànigues llargues podien amagar els talls i els cops que em va donar l'última nit.
Avui no he pogut anar a treballar, no volia que se n'adonessin.
Jo sé què n'està empenedit, perquè avui m'ha enviat flors.

I no és el dia de la mare, ni cap altre dia especial. Ahir a la nit em va tornar a pegar, però aquest cop ha estat molt pitjor.
Si aconseguís deixar-lo, què faria? Com podria treure jo sola endavant els nens? Què passaria si ens falten els diners?
Li tinc tanta por, però depenc tant d'ell...em fa por deixar-lo. Però se que n'està empenedit perquè avui, m'ha enviat flors.

Avui és un dia molt especial: és el dia del meu funeral.
Aquesta nit per fi, ha aconseguit matar-me. M'ha colpejat fins a morir.
Si hagués tingut el valor i la foralesa de deixar-lo, d'acceptar ajuda profesional...
...avui no hagués rebut flors.

(Anònim)

Vos a passat mai...

...desitjar una cosa amb tota l'ànima però alhora voler que passi el màxim temps possible abans que això passi?
Com si hi hagués un punt d'inflecció molt gran a partir d'aquell moment i intuir-ho... com si sapiguessis sense saber-ho que a partir d'aleshores canviaran moltes coses, tan les que vols que canviin com les que ja t'està bé tal com estan i canviaries mai...
mai m'havia sentit així, m'espanta el que pugui passar a partir d'aquell dia, de que tot canvii i jo no hi pugui fer res de res...serà que sóc massa jove per fer-me gran com diu la cançó? serà que començo a veure un futur on jo seré l'únic responsable del que em passi i del que provoqui i que no podré subjectar-me en ningú quan la cagui. potser és que aquest futur em fa por.
em fa por saber que perdré gent i saber exactament quan la perdré, saber que la vida em canviarà molt en un moment concret.

no ho sé , hauré d'enfontar-me a aquest futur i com sempre, fins ara, lluitar a contracorrent i no deixar-me vencer per el camí més fàcil^^

salut!

Tants subnormals i tan poques bales (v 2.0)

Segons els antics grecs, la democracia és, literalment, el poder del poble. Per tant és el poble qui decideix qui el governa.
La democràcia a Catalunya (com a tot Europa) ha agafat la forma de democràcia parlamentària, és a dir, que el poble elegeix uns representants al Parlament i allà els diputats elegeixen el president i formen govern, que mentre tingui més de 68 diputats a favor (a Catalunya) és legitim. Siguin quins siguin els partits que formen govern.

Fins ací hi arribem tots.

Ara bé, sembla que els senyors i senyores de CiU no acaben d'entendre bé aquest segon punt. O almneys no l'entenen quan els interessa. Quan els anys 1995 i 1999 podia escollir pactar amb ERC o el PP per formar govern, va preferir el PP. Quan el 2003 no va tenir més remei que intentar pactar amb ERC, els d'esquerra els van recordar quatre i vuit anys abans i porta.
Quan al 2006 podien escollir entre el PSC i ERC, van triar PSC. Però òbvimanet van dir que no i ERC vist el panorama va preferir tornar a pactar amb el PSC.

Fins ací cap problema, el problema rau en l'atac de banyes que tenen tots i totes les convergents i que fa que no puguin suportar aquest nou govern i que fotin l'imbècil (no trobo cap més paraula que ho descrigui) amb cassolades i tonteries varies.

Senyos i senyores convergents, LA DEMOCRÀCIA ÉS AIXÍ I A QUI NO LI AGRADI JA POT ANAR PASSANT CAP A QUALSEVO, REPUBLICA BANANERA.

Salut!